"Si Scott Studio" es caracteritza per uns treballs d'una gran elegància i una utilització del blanc i el negre envejable. I com a guinda totes les seves obres estan dibuixades a mà (digitalment s'entén).
En un temps on gairebé qualsevol cosa es pot fer amb un ordinador, s'agraeix de tant en tant una il·lustració manual amb els seus defectes i el toc humà que és únic.
Feia temps que no sortia amb alguna cosa relacionada amb la caricatura. Aquí un il·lustrador que buscava desde feia temps ja que desconeixia el seu nom i per casualitat ha aparegut mentre buscava altres coses. Crec recordar que als inicis de la cadena Cuatro va realitzar algunes caricatures de les cares més conegudes de la cadena.
Tho-Radia proposa dones lluminoses i llavis refulgents a base de cremes, llapis i colorets, dentifricis i sabons ben nutrits de radi perque la bellesa brilli a la obscuritat.
A Palestina han tingut una bona idea. Cobren 30 euros per escriure el missatge que vulguis al mur que els separa d'Israel. És per una bona causa ja qué utilitzaran els diners per a una finalitat social, i a més us envien 3 fotos del procés.
Desde que vaig fer un curs de gravat allà per l'any 2000, em fascina el gravat japonés. Ara hi ha l'oportunitat de veure més de 100 obres a La Pedrera, doneu-vos pressa, només fins el 14 de Setembre.
A 2 dies de començar a treballar us presento el meu últim exercici de classe. En realitat s'havia de fer una il·lustració però jo vaig preferir fer el disseny de les portades dels 10 llibres de Chuck Palahniuk. La que tenim aquí és d'un llibre que encara no ha sortit, Snuff, però que promet molt.
De entre els molts cartells que ja ronden de la propera pel·lícula del cavaller obscur em quedo amb aquest. Evidentment no arribarà a Espanya i dubto que es vegi gaire als Estats Units. És una llàstima que primi la foto en primer pla de l'actor principal a un disseny original, però així funciona.
Peter de Sève és un de tants autors relativament desconeguts però amb un historial francament envejable, il·lustrador col·laborador habitual de "The New Yorker" i dissenyador de personatges de pel·lícules com ara "La Edad de Hielo", "Buscando a Nemo", "Mulan", "Bichos", "El Jorobado de Notre-Dame", etc. entre altres feines.
I seguint amb el tema Polaroids. David Hockney, un artista-pop molt conegut i molt influent del segle XX també es va dedicar a la fotografia i amb un estil molt peculiar consistent a descomposar imatges en decenes i fins i tot centenars de Polaroids i després montar-les, creant així una imatge desconcertant però alhora reconeixible. http://patry33.wordpress.com/tag/pop-art/
"Polaroid, la reina de la fotografia instantània durant els anys 80, que fins i tot es va convertir en un icono de la tecnologia; finalment acaba de sucumbir davant la revolució digital, tancant la seva última planta per a la producció de pel·lícules instantànies a l'estat de Massachusetts. Aquells dies en els que prendre una foto i poder veure com apareixia poc a poc el resultat ens semblava gairebé màgic, han quedat en el passat per a buidar-li el camí a noves tecnologies com la fotografia digital. Encara que això és part del procés evolutiu normal, sempre queden els romàntics que recordaran totes les emocions que amb una Polaroid van plasmar en les recordades impressions 3x3 de marc blanc."
Penso que els llocs abandonats tenen un encant especial, sembla com si el temps s'hagués aturat i un cop entres ets sents un intrús però alhora ets l'amo i senyor d'aquell lloc.
Un blog amb un recull de cagades en l'ús del programa estrella. Una demostració que saber fer servir la varita màgica i el tampon de clonar no és saber fer servir photoshop.
El blog d'amidrinestudio és el lloc de trobada dels meus gustos personals en disseny gràfic, il·lustració, còmic, fotografia i disciplines gràfiques en general, i algun treball personal (de tant en tant).